UN PROCÉS EN FASES

Entenem que un/a jove rep a un centre una atenció personalitzada tenint en compte que hi ha un temps per la benvinguda, un temps per l’acolliment, un temps per a l’estabilitat i un temps pel comiat.
En cada moment definim una intencionalitat educativa que cal tenir present en l’atenció i relació que establim amb cadascún/a dels/les nois/es.

UNITAT DE CRITERI

Considerem que la unitat de criteri és el fruït d’un procés on cada membre de l’equip aporta a la tasca comuna la seva pròpia visió i opinió tant respecte a la teoria com a la pràctica.
El motiu pel que és necessària una unitat de criteri radica en la necessitat dels/ de les nois/es de rebre un missatge unificat sigui quin sigui el nombre d’adults que durant un temps es fan càrrec de la seva cura.

MÈTODES EDUCATIUS

Per tal de pal•liar les diverses necessitats educatives es considera bàsic el disseny de mètodes educatius diversos, que han de ser intrínsecament i simple educació, amb el convenciment de que si aquesta es realitza amb eficàcia i eficiència i des d’un coneixement epistemològic pregon, complirà per sí mateixa la funció de compensar les necessitats d’origen.
Nodrint-nos en el coneixement de les diferents corrents i teories psicopedagògiques i socials (sistèmica, psicoanàlisi, conductisme, constructivisme,...) hem construït una metodologia pròpia per tal de proporcionar una atenció educativa integral i compensadora als/les nois/es que atenem.

ACCIÓ TUTORIAL

És l’atenció personalitzada que fa possible que el/la noi/a participi activament en el seu procés educatiu, en sigui de fet el protagonista.
Entenem l’acció tutorial com la relació individualitzada amb el/la menor, on l’educador exerceix d’orientador, facilitador i col•laborador dels processos del noi/a, atenent no només els aspectes cognitius sinó també el seu món afectiu, d’interessos, actituds, temors, etc.
Aquesta relació tutorial no ha de deixar-se a la improvisació, sinó que ha de planificar-se i estructurar-se en temps i espais concrets; utilitzant aquells instruments educatius que facin possible el suport, el seguiment i l’avaluació continua del procés que el/la menor fa dins del centre.

PEDAGOGIA DE L’AFECTE

Entenem que la pedagogia de l’afecte articula la relació entre l’empatia (capacitat que té l’educador/a de crear vincles invisibles, però perceptibles pels educands) i la fermesa (capacitat de posar els límits actitudinals que s’escauen tant per l’edat de l’educand com per la convivència).
Lluny dels plantejaments bènèfic-assistencialistes o romàntics, entenem l’afecte segons la definició que H. Maturana fa del amor, “com les conductes relacionals mitjançant les quals l’altre o un mateix sorgeix com legítim altre en convivència amb un”. És a dir, tot ésser humà neix amb una estructura que suposa la confiança en un entorn que l’acollirà. Com educadors/es, entenem que l’amor no és una altra cosa que disposar de l’entorn que a un el fa possible, no havent-se de disculpar per ésser. Educar des de la pedagogia de l’afecte, és doncs, facilitar d’alguna manera aquest entorn a partir de les relacions que establim amb els/les nois/es, mentre treballem per tal de contribuir en que puguin recuperar el seu entorn d’origen.
La traducció metodològica del cos teòric de la pedagogia de l’afecte es concreta en tres estratègies que cerquen en tot moment ubicar el noi/a com un “legítim altre en relació”. Aquestes tres estratègies són: el bany afectiu, el reforç diferencial i la limitació.

EDUCAR DES DE L’HUMOR

Es tracta per una banda d’incorporar dins del tarannà educatiu la desdramatització i la positivització de les circumstàncies com a forma prioritària d’enfrontar-les. Per altra, d’incorporar la “genialitat” de trobar en les petites coses, motius i raons, que permetin als/les nois/es fruir de la vida sense necessitat de més arguments que els que la pròpia quotidianitat ens aporta.

LA RELACIÓ D’AJUDA

Un dels objectius fonamentals de la relació d’ajuda ha de ser la potenciació en els/les menor dels recursos i oportunitats. Per recursos s’entén tant les habilitats, actituds i destreses personals que posseeix cada noi/a, fins els suports familiars, socials i econòmics amb els que compta aquest/a per satisfer les necessitats i afrontar les circumstàncies vitals significatives.

ARTICULACIÓ SOCIAL

L’articulació social fa referència a la relació que el centre i els/les menors estableixen amb els recursos externs al centre, però no tan sols, sinó que sobretot té a veure amb el realisme social del que ha d’estar també nodrit el quefer professional: pensament juvenil, costums, ideologies emergents i explícites, “modus vivendi” generacional, etc.

TARANNÀ DINÀMIC DE L’EDUCADOR

L’originalitat de cadascuna de les vivències quotidianes a les que com educadors/es hem de poder fer front, ens exigeix flexibilitat i creativitat com a resposta habitual, donat que cada nova situació, requereix de noves estratègies i/o actituds.
Per altra banda, el dinamisme com a tarannà de la funció educativa, mena al paper que l’educador/a té com a mediador/a entre els/les nois/es i la xarxa social; i per tant, vincula la tasca educativa al model de competència social.

CONTENCIÓ EDUCATIVA

Definim la contenció educativa com la capacitat dels/les educadors/es de sostenir el malestar dels/les nois/es, a la vegada d’oferir alternatives per sortir progressivament d’aquest malestar. A través d’aquesta capacitat, l’educador/a es converteix en algú significatiu pels/les adolescents.
Assenyalem dues funcions mínimes que té la contenció educativa en el procés educatiu d’un/a adolescent: una afectiva i una simbòlica.
1. Una funció afectiva:  l’adolescent sent que encara que l’educador/a amb la fermesa necessària li marca un límit a la seva conducta i el/la fa pensar sobre aspectes que potser en un principi li poden ser dolorosos, ho fa perquè li importa la seva sort, perquè el vol acompanyar en el difícil repte d’anar-se fent gran.
2. Una funció simbòlica: quan l’educador exerceix diverses vegades el rol contenidor amb un/a noi/a, simbòlicament passa a ser aquella persona que amb la seva sola presència refereix al/la jove aquells aspectes reflexius que l’ajudaran a autoregular-se en altres moments de crisis.

ACOMPANYAMENT POST-MESURA

Es tracta de fer un acompanyament post-institucional per aquells/es nois/es que en acomiadar-se dels centres demanen un suport. Es parteix en el treball amb aquests/es joves de la demanda que fan els/les mateixos/es, ja no parlem d’objectius en el plantejament educatiu sinó d’acords, i són les significacions subjectives que per el/la jove tenen els esdeveniments i problemes, el punt de partença de l’orientació educativa.